Inclusió I. Evolució de l'enfocament educatiu.

Fa uns dies, parlant amb algunes mamás a l'escola de les meves filles vam parlar de l'inclusió i com estava contemplada, no per els profesionals, si no com la societat en general. Podem percebre que a dia d'avui encara no som una societat inclusiva, que tenim molt camí per recórrer. A dia d'avui molts professionals de l'educació lluitem per una escola inclusiva i equitativa per tots, en la que puguem tenir igualtat d'oportunitats per a tot el nostre alumnat. Partim del dret l'educació, i gracies a l'evolució normativa de les lleis del nostre país, poc a poc  podem veure que estem fent camí.

Per això, intentaré dedicar algunes entrades al blog a parlar de la inclusió i de totes les bondats que comporta per tothom.

Faré una mica d'història i parlaré de mesures que es prenen o es poden prendre a les aules. Però també m'agradaria rebre visions de tothom, que els pares (no mestres) em diguin la seva. També vull posar el meu granet de sorra a poder concienciar a tothom que, una societat inclusiva és el futur, però també ha de ser el present.

Així que,... comencem amb una mica d'història.

De l’ educació especial a la inclusió

L’ enfocament de l’ educació de les persones amb discapacitat ha evolucionat i s’ ha anat transformat al llarg de diferents èpoques. A grans trets, es pot dir que al segle XIX existia una completa exclusió. En el segle XX es va establir l’ obligatorietat de l’ educació i amb això es van crear centres especials on es van concentrar nens amb discapacitats de diferents tipus.

Al començament de la dècada dels 70 va sorgir el principi de “normalització” que en essència propugnava la utilització de mitjans educatius que li permetessin a la persona adquirir o mantenir comportaments i característiques propers a la normativitat general.

Una fita crucial en l’ àmbit de l’ educació especial va se l’ Informe Warnock (1978), que va concloure que no era positiu continuar amb la distinció entre alumnes amb discapacitat i alumnes sense discapacitat, sinó que era preferible establir un continu de necessitats dels alumnes, des de les ordinàries fins a les especials. Sorgeix així un concepte nou: les Necessitats Educatives Especials (NEE) dels alumnes, terme utilitzat per primera vegada a Espanya a la LOGSE (1990), comencem a parlar d’integració.

Actualment, l’ educació inclusiva basada en la diversitat regeix els sistemes educatius moderns. Comencem a parlar i a pensar en Inclusió (tot i que encara no ho hem aconseguit plenament).

Al nostre país segueix sent un repte atendre i intervenir amb aquests alumnes amb necessitats educatives especials, a  les escoles, la figura del mestre de Pedagogia terapèutica (o mestre especialista en educació especial) pren cada dia més un pes important. Tot i que encara insuficient.

A Catalunya, on visc, vam donar un salt conceptual molt important amb el decret “150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu”.

Recomano donar un cop d’ull a aquest decret, que moltes vegades en parlarem, ja que és la base de l’educació inclusiva a Catalunya.

Altres comunitats autònomes,  com Castella la Manxa, també estan donant el salt a l’inclusivitat com és el seu decret “85/2018, de 20 de noviembre (Decreto de inclusión educativa)”

Aquest any amb la LOMLOE, podrem anar una mica més enllà i establir l’educació inclusiva com a marc a tot el País, però encara s’ha de fer el seu desplegament i veure el seu impacte.

El repte final no és només aconseguir una escola inclusiva, si no una societat totalment inclusiva.

 

Este obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.