El Trastorn Semantic Pragmàtic del Llenguatge
El Trastorn Semàntic-Pragmàtic del Llenguatge: Què és i com podem ajudar a l'aula?
El Trastorn Semàntic-Pragmàtic del Llenguatge (TSP) és una condició que afecta la capacitat de comprendre i utilitzar el llenguatge de manera adequada en contextos socials i comunicatius. Encara que es troba dins del camp dels trastorns del desenvolupament del llenguatge, el TSP té característiques específiques que el diferencien d'altres trastorns similars.
Característiques del TSP
Els infants amb TSP solen mostrar dificultats en:
Comprensió semàntica: Problemes per entendre el significat de paraules o frases en contextos determinats.
Pragmàtica del llenguatge: Dificultat per interpretar i utilitzar el llenguatge de manera socialment adequada, com ara mantenir una conversa, comprendre acudits, ironies o llenguatge figurat.
Estructuració del discurs: Problemes per narrar històries, explicar esdeveniments o donar informació de manera coherent.
Adaptació al context: Tendència a utilitzar un llenguatge massa formal o massa informal segons la situació.
Interpretació literal: Entendre de forma literal expressions idiomàtiques o metàfores.
Com identificar el TSP?
El diagnòstic del TSP sol realitzar-se a través d’una avaluació interdisciplinària que inclou:
Avaluació logopèdica: Per detectar dificultats específiques en la comprensió i expressió del llenguatge.
Avaluació psicològica: Per descartar altres condicions associades, com el TEA (Trastorn de l’Espectre Autista) o el TDAH.
Observació directa: Per analitzar com l’infant utilitza el llenguatge en contextos naturals.
Estratègies d’intervenció a l’aula
Com a mestres, podem implementar diverses estratègies per donar suport a l’alumnat amb TSP:
Fomentar la claredat i la concreció:
Utilitzar un llenguatge clar i directe, evitant les ambigütats.
Repetir i reformular les instruccions si cal.
Anticipar les situacions socials:
Practicar rols i escenaris comunicatius abans de situacions socials noves.
Utilitzar guions o històries socials per preparar l’alumnat.
Treballar la comprensió del llenguatge figurat:
Explicar el significat d’expressions idiomàtiques, metàfores o acudits.
Utilitzar imatges i exemples visuals per facilitar la comprensió.
Facilitar la narració i l’organització del discurs:
Ensenyar estructures simples per ordenar idees, com “principi, nus i desenllaç”.
Fer servir organitzadors gràfics o esquemes.
Reforç positiu i suport emocional:
Valorar els avenços, per petits que siguin, per fomentar l’autoestima.
Crear un entorn segur on l’alumnat se senti còmode per expressar-se.
El paper de la família i altres professionals
La col·laboració amb la família és fonamental per garantir una intervenció coherent entre l’escola i la llar. A més, és clau comptar amb el suport de logopedes, psicòlegs i altres professionals que puguin aportar estratègies específiques i personalitzades.
Conclusió
El Trastorn Semàntic-Pragmàtic del Llenguatge requereix una comprensió profunda de les seves característiques per part de mestres i famílies. Amb les estratègies adequades i una xarxa de suport efectiva, els infants amb TSP poden desenvolupar les seves habilitats comunicatives i socials, millorant la seva qualitat de vida i el seu èxit escolar.
